Em dic Aminata, tinc 16 anys i visc a Mataró. La meva família procedeix de Gàmbia i som molts germans i germanes, tant per part de pare com de mare.
Alguns estan a l’Àfrica, alguns altres a països europeus i a casa actualment som 6: el pare, la mare i quatre germans i germanes.
Tot i haver nascut aquí, creixem tot sabent que som diferents…per cultura, religió, color de pell…però tot passa per saber que en les diferències està tot allò que també ens ajuda a formar part d’aquesta comunitat.
Així comença l’Aminata a explicar-me la seva història personal, sempre amb un somriure i amb molta prudència. Li he explicat per a què és aquesta entrevista, i tot i saber que Magone és ella també, li fa certa recança ser centre d’atenció. Poc a poc anem parlant de la seva relació amb els salesians, i de tot plegat us escric aquest text.
La història de l’Aminata a la Plataforma d’educació social dels salesians a Mataró comença quan ella fa 1r de l’ESO i la deriven a l’Aula d’Estudi. Aquest projecte pretén ajudar a nois i noies d’entre 6 i 16 anys a assolir els continguts escolars amb una ajuda en petit grup per tal d’anar pal·liant les seves necessitats d’aprenentatge derivades de la seva situació social. En aquest projecte hi està dos anys, en els que recorda tota l’ajuda que va rebre per poder anar assimilant tots els continguts de la nova etapa de secundària i no quedar-se enrere.
Amb el canvi de cicle de l’ESO, l’Aminata fa un canvi de projecte i passa al Centre Obert, on està dos cursos més. Aquest projecte d’acció socioeducativa diürna preveu la detecció, la prevenció i la integració d’infants, adolescents i joves en situació de risc social.
L’Aminata recorda el seu primer dia amb la Mireia a la secció de grans, on es va sentir molt acollida i estimada. Durant el seu primer any d’estada al centre obert ella feia 3r de l’ESO i continua lluitant amb les tasques escolars de la mà de l’equip educatiu, que no deixa en cap moment que defalleixi i li dóna suport en tot moment. Participa activament de tots els projectes educatius que s’hi desenvolupen i va agafant seguretat en ella mateixa i confiança en la xarxa que l’envolta. És el moment de refermar amistats i de crear-se una personalitat madura i coherent amb els seus valors.
Amb el pas a 4t de l’ESO i estan d’acord tant l’Institut com l’equip de Centre Obert, l’Aminata és derivada a la Unitat d’Escolarització Compartida, on l’acullen i l’acompanyen en tot el procés de finalització dels seus estudis obligatoris. Durant aquest curs, 23-24, l’Aminata està tancant la seva estada al Centre Obert i a la Unitat d’Escolarització compartida amb dos fruits: per una banda, la graduació en ESO i la seva inscripció a un Cicle de grau mitjà d’auxiliar d’infermeria i, per una altra, la seva participació en el nostre projecte Toma las Riendas.
Aquest projecte de caràcter estatal i en el que participa amb dos joves més de la nostra entitat, és un projecte que planteja la finalitat d’oferir un espai de trobada i aprenentatge entre educadores i joves de diferents indrets del país, on es treballa la prevenció de drogodependències centrat en el desenvolupament d’iniciatives per a la creació d’espais juvenils saludables. D’aquest projecte em destaca el treball de les emocions, i de com ella ho ha transportat al seu dia a dia.
I cap al final, li vull preguntar què s’emporta de tot plegat, què pensa de nosaltres quan tanca els seus ulls, color avellana…
mmm… (somriure… sempre…)
Doncs dels salesians m’emporto dues coses: per una banda, totes les persones que han estat amb mi i el tracte. Tots m’han aportat alguna cosa i han estat al meu costat. I, en segon lloc, la mirada: aquí no soc diferent, aquí estic a gust… aquí estic com a casa.
I ja que estem acabant li pregunto si vol afegir alguna cosa, que digui el que vulgui… i tot i que sembla que no vol dir res més, de sobte em diu…
Vull que tothom sàpiga que RECOMANO passar pels salesians, gaudir i aprendre de tots i totes i donar tot el que puguis de tu mateixa als que et trobis aquí.